Quan se li va demanar que escrigués unes paraules sobre el seu temps a l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) i més concretament a l’Archive of Our Own – AO3 (Un Arxiu Propi), james_ tenia tant a dir que va tenir problemes per ajustar-se al nombre de paraules. (Li agradaria agraïr a la Priscilla per ajudar-lo a editar!) A sota pots llegir alguns dels moments més difícils que en james_ ha vist com a membre dels comitès de Sistemes i d’Accessibilitat, Disseny i Tecnologia. També pots sentir a parlar de la gratificació que ha obtingut al treballar dur per mantenir clara la nostra visió i alta la nostra moral. Com pots veure a sota, en james_ era entre els membres de personal que van acceptar el Premi Hugo per Millor Obra Relacionada en nom de l’AO3.

Ser voluntari per l’OTW els seus primers dies era emocionant, estressant, esgotador i desmoralitzant, però també valia la pena. En aquell moment estàvem treballant amb cinc servidors i ajustant constantment la càrrega entre els pocs sistemes que teníem. Vam posar-nos en contacte amb els nostres amics de Dreamwidth (gràcies, Mark) i ells ens van ajudar. Estàvem aprenent fins i tot quan el tsunami del tràfic creixent de l’AO3 va colpejar les nostres costes.

Tot i que sempre hi ha gent disposada a enderrocar-te, és molt inferior en nombre a aquella que ens dóna suport i ens promociona. Estic agraït a cada persona que fa una donació a l’OTW. Les vostres donacions volen dir que podem permetre’ns les màquines que mantenen funcionant l’AO3 de manera estable, i que avui en dia rarament em desperten en mig de la nit degut a una parada del funcionament del servei inesperada.

Una altra cosa que ha tingut un impacte significatiu en la meva vida de voluntari van ser els conflictes recurrents que els meus dos comitès van tenir amb iteracions anteriors de la Junta Directiva de l’OTW. Aquests van ser l’origen d’una gran frustració i fins i tot vaig contactar amb el comitè de Legal per veure com els/les membres de l’OTW podien demanar comptes a la Junta. Després de la dimissió de tota la Junta del 2015, les coses han sigut molt millors. Cap organització és perfecte, però crec que tothom a l’OTW és molt més feliç avui. Espero que això continuï i crec que la millor manera de fer-ho és assegurar que totes les eleccions siguin impugnades correctament; jo em vaig presentar a les eleccions el 2016 i ho faria un altre cop si fos necessari per assegurar que hi ha prou candidats/es.

Els nostres èxits han sigut tant externs com interns. Aquest any, vaig tenir el plaer d’estar a l’escenari de la Worldcon quan l’AO3 va guanyar un Premi Hugo i va ser una gran alegria.

Pel que fa al futur, crec que necessitarem recaptar significativamnt més del que recaptem ara per tal de poder contractar empleats/es retribuïts/es. No podem treballar per sempre de manera sostenible amb una tasca purament voluntària. Obtenim aproximadament un 5% de les visualitzacions de pàgina de Wikipedia i el nostre pressupost és aproximadament una tercera part de l’u per cent del seu.

Rebecca Sentance és la cap de Fanlore, membre de personal del comité de Documentació de l’AO3 i editora de maquetació de Transformative Works and Cultures – TWC (Obres i Cultures Transformatives). L’escoltem parlar a la segona part de les cinc que componen la nostra sèrie de celebració dels deu anys des de la presentació de l’Archive of Our Own – AO3 (Un Arxiu Propi). Tot i que no fa tant de temps que és a l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) com la protagonista de la publicació anterior, Francesca Coppa, la Rebecca s’ha llaurat una reputació com a voluntària de l’OTW involucrant-se a molts dels nostres diferents comitès. A continuació ens explica la seva experiència treballant amb nosaltres:

Vaig involucrar-me per primer cop a l’OTW com a voluntària l’any 2015, però feia anys que volia fer-ho. Estudiar a temps complet i fer sempre tard al període de captació van impedir que m’hi unís fins a l’estiu posterior a la fi del màster. Per fi m’havia decidit a prendre seriosament el voluntariat i tenia configurada una alerta a la pàgina de voluntariat de l’OTW per controlar qualsevol novetat. El primer comitè a obrir el període de captació després que ho fes va ser el de Documentació de l’AO3. Vaig presentar-me i la resta és història!

Ser una de les persones responsables de dissenyar i editar la documentació de suport de l’AO3 (pàgines de Preguntes freqüents i tutorials) m’ha proporcionat un emocionant seient a primera fila per veure alguns dels nostres grans canvis de codificació durant els anys. El moment del qual em sento més orgullosa fins ara com a voluntària de l’OTW – a més de quan l’AO3 va guanyar un Premi Hugo! – és haver participat en comprovar el bon funcionament de l’enorme actualització de les funcions de cerca i filtre de l’AO3 que es va implementar l’any passat, i que el meu nom aparegués a les notes de la versió. També recordo amb estima la pàgina de Preguntes freqüents sobre les eines de cerca no oficials, que vaig haver de revisar a la meva primera tasca com a membre del Comitè de Documentació de l’AO3. Va proporcionar-me l’oportunitat de descarregar i jugar amb moltes eines i scripts d’usuari divertides.

Quan vaig crear el meu compte a l’AO3 el 2011, m’atreien principalment les etiquetes i com els usuaris/es podien crear nous fàndoms i relacions simplement etiquetant-los. Vaig sentir-me orgullosa de publicar un dels primers fanfics al fàndom de Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides! Actualment, escric molts fanfics per a un petit fàndom de podcast i encara no hi ha res més satisfactori que crear una etiqueta que no ha estat feta servir abans.

Comencem la sèrie commemorativa del 10è aniversari de l’Archive of Our Own – AO3 (Un Arxiu Propi) amb les paraules de Francesca Coppa. La Francesca és una de les membres fundadores de l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) i la que més temps seguit ha estat a la Junta Directiva (cinc anys). Encara avui continua a l’OTW.

A la Francesca l’ha entusiasmat de debò contribuir a aquesta sèrie! Aquestes són les seves paraules:

He estat estudiant durant gairebé tota la meva vida i l’OTW ha estat, sense exagerar, la millor escola a la qual he anat: tal i com diuen “tot el que necessitava aprendre, ho he après a l’OTW!” Tinc tants bons records d’aquells primers dies de l’estiu del 2007, després de la crida per crear l’AO3. Les reunions duraven hores! La Naomi Novik i la Michele Tepper estaven avaluant eines tecnològiques i elaborant el pla d’experiència d’usuari/a, mentre que la Rebecca Tushnet i la Susan Gibel feien els tràmits per constituir-nos com a entitat sense ànim de lucre i creaven les estructures legals i institucionals que governen la nostra existència (crec que la Susan és l’heroïna anònima dels primers dies de l’OTW).

Mentrestant, jo organitzava el voluntariat en comitès. Havíem demanat a tothom qui es mostrava “Amb Ànim de Servir” que ens expliquessin les seves habilitats i interessos, i va ser una experiència d’allò més impressionant i commovedora: hi havia advocats/des, programadors/es, relacions públiques, analistes de bases de dades, recaptadors/es de fons professionals, administradors/es de sistemes, periodistes, assessors/es en administració d’empreses, comptables i escriptors/es tècnics/es. Tants experts d’àrees tant diverses, i tot ofert per apassionament.

Això és el que em guardo i, també, allò en què més penso ara: que amb l’OTW i l’AO3 es tracta del col·lectiu, de la xarxa que conforma el fàndom ― amb els seus lligams forts (“Moriria per tu”), els seus lligams febles (“Ei, vam ser all mateix fàndom una vegada”) i, llavors, simplement els lligams de la identitat compartida (“a tu t’apassionava alguna cosa com a mi m’apassionava alguna cosa!”) ―. Tots aquests lligams fan que ens reconeguem els uns als altres quan veiem una samarreta, una enganxina o una finestra del navegador oberta. Tots nosaltres estem tibant junts cap a un objectiu comú. Som el que el web havia de ser: una xarxa de persones ajuntant-se per construir una cosa i mantenir-la en marxa.