En memòria de Yahoo! Grups

Imatge atribuïda a: L’incendi d’Alexandria, gravat de Hermann Göll, 1876, composició feta per l’equip del Projecte Yahoo-Geddon.

Avui, després de 20 anys de servei a les comunitats de fans i altres comunitats d’internet, s’ha posat fi a Yahoo! Grups. Verizon va anunciar aquesta decisió el 14 d’octubre.

Yahoo! Grups era una mescla de tauler de discussió i llista de correus que es va posar en funcionament el 1999 i ràpidament es va convertir en un centre per l’activitat de fàndoms. Yahoo! Grups i altres serveis similars oferien als fans la possibilitat de personalitzar i controlar les seves experiències dins del fàndom a un grau sense precedents, i els Grups de fans tenien una gran varietat d’àmbits, des de gènere a fàndom, parella o personatges individuals.

Tot i que Yahoo! Grups va ser immensament popular durant el seu apogeu als anys 2000, amb el temps va començar a perdre usuaris. Yahoo va anar dedicant menys esforç al manteniment i es van perdre moltes de les funcions. De forma remarcable, potser recordareu l’anunci de Verizon el 16 d’octubre de 2019 que tots els documents i missatges arxivats de Yahoo! Grups s’esborrarien el 14 de desembre de 2019, i que Yahoo! Grups continuaria existint només com una llista de correus sense conservar cap registre de missatges o arxius publicats a les llistes.

Amb tan poc temps disponible per salvar gairebé 20 anys de publicacions, imatges i altre contingut insubstituïble, els fans, conservadors i moderadors es van organitzar ràpidament i van prendre acció. L’equip de l’Arxiu va prendre la iniciativa en els esforços de conservació per l’Arxiu d’Internet, amb un grapat de voluntaris i voluntàries escrivint el codi per descarregar contingut i dotzenes més unint-se a grups a milers per tal que el seu contingut es pogués salvar. Paral·lelament, la comunitat de fans va fundar el projecte Yahoo-Geddon de forma ràpida i, amb l’ajuda de 200 voluntaris, va començar a centrar-se en arxivar grups de fàndom fent servir eines desenvolupades per l’equip d’Arxiu i PG Offline i comunicant-se via un Discord centralitzat i Tumblr. Ells i elles, juntament amb altres grups de conservació com ara Yahoo Groups Crusade, van escampar informació, van posar-se en contacte amb periodistes i van demanar voluntaris i voluntàries per ajudar a l’equip d’Arxiu i els esforços de preservació paral·lels de Yahoo-Geddon. Mentrestant, el comitè de Portes Obertes de l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) va crear el Projecte de rescat de Yahoo Grups per fer córrer la veu i ajudar als moderadors i moderadores que necessitessin ajuda arxivant els seus grups a l’Archive of Our Own – AO3 (Un Arxiu Propi), i va escriure una carta pública a Verizon demanant-los que posposessin la purga de contingut.

La velocitat i nombres darrere l’organització de la comunitat fàndom va aportar un benefici secundari: van ser capaços de centrar l’atenció de l’equip de l’Arxiu en conservar el fàndom públic de Yahoo! Grups d’una manera que moltes altres comunitats no haguessin sigut capaces, assegurant una representació molt més gran de la comunitat. Per altra banda, els voluntaris i voluntàries de Yahoo-Geddon van contribuir en les accions de preservació més generals de l’equip de l’Arxiu, ajudant-los a salvar els grups de cuina, grups de genealogia, grups de parla no-anglesa, i molts més.

Tots aquests esforços no van ser completament en va: Verizon va estendre la data límit al 31 de gener de 2020; l’equip de l’Arxiu va ser capaç de preservar més d’un milió de grups; l’equip de Yahoo-Geddon va salvar aproximadament 300,000 grups de fàndom; centenars o milers més es van salvar gràcies a usuaris o moderadors, avisats de la purga pels esforços de divulgació col·lectius; i molts d’aquests grups afegiran el seu contingut de fans a l’AO3 com a projectes de l’Open Doors (Projecte de Portes Obertes)! Tot i així, això no és res en comparació als 10 milions de grups estimats que es van perdre (equivalent al 90% estimat de pel·lícules fetes abans de 1929 que s’han perdut per sempre perquè ningú va pensar que valia la pena conservar-les).

La conservació digital requereix temps i diners, i les grans companyies que actualment allotgen molta de la nostra informació no la valoren prou per a invertir en esforços de preservació. Tanmateix, això és història, la nostra història, i continuarem lluitant per impedir que desaparegui sense deixar rastre. Esperem que us uniu a nosaltres.


L’OTW és l’organització sense ànim de lucre que desenvolupa i manté projectes com l’AO3, Fanlore, Projecte de Portes Obertes, TWC i l’Advocació Jurídica de l’OTW. Som una organització gestionada per fans, totalment finançada per donatius, i amb una plantilla de voluntaris/es. Per saber més sobre nosaltres visita el lloc web de l’OTW. Per aprendre més sobre el nostre equip de traductors/es voluntaris/es, que han traduït aquesta entrada, visita la pàgina de Traducció.

Publicació de l’OTW d’un autor convidat: Henry Jenkins

De tant en tant, l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) presentarà publicacions d’autors convidats als comptes de notícies de l’OTW. Aquests convidats oferiran una visió externa de l’OTW o d’aspectes del fàndom on els nostres projectes poden tenir presència. Les publicacions expressen les opinions personals dels autors/es i no necessàriament reflecteixen les de l’OTW o constitueixen una política de l’OTW. Els suggeriments de fans sobre futures publicacions són benvinguts. Podeu deixar-los aquí com a comentari o contactar amb nosaltres directament.

Henry Jenkins és un dels investigadors sobre mitjans de comunicació més coneguts dels qui estudien el fàndom. El seu llibre del 1992 Textual Poachers: Television Fans and Participatory Culture (Furtius textuals: fans televisius i cultura participativa) s’ha llegit arreu del món i està considerat un dels textos fundacionals dels Estudis de fans. Quan li vam preguntar si volia ser l’autor convidat d’aquest mes per al nostre 10è aniversari va respondre: “És un honor que em demanin de fer aquest paper”. El Henry parla amb nosaltres de fans, estudiants i fàndom.

Textual Poachers segueix sent molt llegit per estudiants i gent interessada per fans i fàndom, però has escrit una dotzena de llibres des de llavors i encara més articles. Què creus que ha canviat més del fàndom des dels teus primers temps com a investigador i participant?

En termes de fàndom, l’impacte dels mitjans digitals ha estat decisiu: ha expandit l’abast del fàndom, incloent més connexions entre els/les fans d’arreu del món; ha accelerat la nostra velocitat de resposta fins al punt que podem reaccionar en temps real als nostres programes preferits; ha creat un espai on les obres de fans són molt més visibles per a la cultura en general (per bé i per mal); ha permès a la gent trobar el seu camí cap al fàndom cada cop més joves, i ha incrementat l’impacte dels/les activistes fans que volen fer-se sentir en resposta a programes cancel·lats (no cal mirar més lluny del dràstic canvi de fortuna de Timeless aquesta passada primavera).

En termes d’estudis acadèmics del fàndom, hem vist l’emergència d’un subcamp sencer de recerca que té la seva pròpia organització de professionals i congressos, revistes acadèmiques (incloent Transformative Works and Cultures), les seves pròpies línies de publicació, els seus propis cursos, etc. Durant el proper any, si fa no fa, apareixeran almenys quatre antologies acadèmiques d’alt nivell que tracten de fer un croquis del camp dels estudis de fàndom, reflectint l’emergència d’una nova generació d’investigadors i representant innovacions en una multitud de fronts —especialment en termes d’estudis de fans que per fi aborden qüestions racials.

Read More