De tant en tant, l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) presentarà publicacions d’autors convidats als comptes de notícies de l’OTW. Aquests convidats oferiran una visió externa de l’OTW o d’aspectes del fàndom on els nostres projectes poden tenir presència. Les publicacions expressen les opinions personals dels autors/es i no necessàriament reflecteixen les de l’OTW o constitueixen una política de l’OTW. Els suggeriments de fans sobre futures publicacions són benvinguts. Podeu deixar-los aquí com a comentari o contactar amb nosaltres directament.
Henry Jenkins és un dels investigadors sobre mitjans de comunicació més coneguts dels qui estudien el fàndom. El seu llibre del 1992 Textual Poachers: Television Fans and Participatory Culture (Furtius textuals: fans televisius i cultura participativa) s’ha llegit arreu del món i està considerat un dels textos fundacionals dels Estudis de fans. Quan li vam preguntar si volia ser l’autor convidat d’aquest mes per al nostre 10è aniversari va respondre: “És un honor que em demanin de fer aquest paper”. El Henry parla amb nosaltres de fans, estudiants i fàndom.
Textual Poachers segueix sent molt llegit per estudiants i gent interessada per fans i fàndom, però has escrit una dotzena de llibres des de llavors i encara més articles. Què creus que ha canviat més del fàndom des dels teus primers temps com a investigador i participant?
En termes de fàndom, l’impacte dels mitjans digitals ha estat decisiu: ha expandit l’abast del fàndom, incloent més connexions entre els/les fans d’arreu del món; ha accelerat la nostra velocitat de resposta fins al punt que podem reaccionar en temps real als nostres programes preferits; ha creat un espai on les obres de fans són molt més visibles per a la cultura en general (per bé i per mal); ha permès a la gent trobar el seu camí cap al fàndom cada cop més joves, i ha incrementat l’impacte dels/les activistes fans que volen fer-se sentir en resposta a programes cancel·lats (no cal mirar més lluny del dràstic canvi de fortuna de Timeless aquesta passada primavera).
En termes d’estudis acadèmics del fàndom, hem vist l’emergència d’un subcamp sencer de recerca que té la seva pròpia organització de professionals i congressos, revistes acadèmiques (incloent Transformative Works and Cultures), les seves pròpies línies de publicació, els seus propis cursos, etc. Durant el proper any, si fa no fa, apareixeran almenys quatre antologies acadèmiques d’alt nivell que tracten de fer un croquis del camp dels estudis de fàndom, reflectint l’emergència d’una nova generació d’investigadors i representant innovacions en una multitud de fronts —especialment en termes d’estudis de fans que per fi aborden qüestions racials.
Has participat en molts projectes sobre els/les fans i les seves interaccions amb texts i amb les indústries de l’entreteniment. De les perspectives que has extret d’aquestes experiències, quines t’agradaria més compartir amb fans?
Els consumidors/es de mitjans d’avui dia espera participar de manera significativa, i les indústries de mitjans també reconeixen que han de crear un espai i donar valor a la participació activa de l’audiència en el paisatge mediàtic. Tanmateix, hi ha desavinences molt àmplies sobre el que podem anomenar els termes de la nostra participació, i aquestes disputes seran algunes de les batalles clau de les primeres dècades del segle XXI.
L’OTW és a l’avantguarda d’aquestes lluites, representant els/les fans que lluiten contra els règims de propietat intel·lectual dels grans estudis o s’enfronten a diverses estratègies comercials d’assimilació. Cal que seguim preguntant-nos col·lectivament “Què volem?” i que utilitzem el nostre poder col·lectiu per mantenir-nos ferms/es contra compromisos que podrien violentar les nostres pràctiques i tradicions. El fàndom és quelcom pel que val la pena lluitar.
També has estat educador des de fa dècades. Què has trobat més intrigant de treballar amb estudiants que s’interessen pel fàndom?
Quan vaig començar a ensenyar sobre el fàndom no hi havia gaires estudiants que sabessin res sobre fanfiction o d’altres pràctiques fans. Avui dia, gairebé qualsevol estudiant de grau sap alguna cosa sobre el fàndom, molts/es han llegit ficció fan i la majoria coneix algú que n’ha escrit.
Quan faig el meu seminari de postgrau específicament sobre el fàndom tot l’alumnat són “aca-fans,” que troben maneres de reconciliar les seves identitats fans amb els seus interessos de recerca per al doctorat. Aquesta darrera vegada, la immensa majoria dels/les estudiants que he tingut venien de fora dels Estats Units, sobretot d’Àsia, però també Europa i Amèrica Llatina. M’encanta escoltar les seves experiències sobre l’arribada a la majoria d’edat com a fans i conèixer les seves perspectives en debats centrals del camp d’estudi.
Com et vas assabentar de l’OTW i quin creus que és el seu paper?
La notícia de l’OTW va brollar de moltes direccions alhora, probablement a través dels meus vincles amb Escapade, però també a través d’un/a col·lega acadèmic que llavors sortia amb algú involucrat. Estava tan feliç d’assabentar-me de l’emergència d’una xarxa de defensa dels/les fans que reunia advocats/es simpatitzants que volien ajudar a protegir els nostres drets d’ús legítim com a fans, investigadors/es fans que publicaven els seus treballs a través d’una revista acadèmica amb avaluació d’experts/es, programadors/es fans que utilitzaven les seves habilitats en suport de la comunitat i, per descomptat, un arxiu on els/les fans controlaven què passava amb les seves pròpies obres sense l’interferència de la web 2.0. Cadascuna d’aquestes coses és important per ella mateixa, però juntes, fan d’aquesta organització una força transformadora, en tots els sentits de la paraula, per al fàndom i els drets de participar.
Ets a la junta editorial de Transformative Works and Cultures – TWC (Obres i Cultures Transformatives) i, juntament amb Sangita Shresthova, vas ser editor convidat del seu 10è número. Quin va ser l’aspecte més gratificant d’editar aquell número?
TWC té un dels sistemes més robustos i sensibles d’avaluació d’experts/es que he vist mai en una revista acadèmica. Els dic als/les meves estudiants que és un gran lloc per a les seves primeres publicacions perquè els hi oferiran moltes opinions constructives i rebran tanta ajuda per refinar els seus assaigs abans de publicar-los. I m’encanta que sigui de codi obert i lliurement accessible per a no acadèmics/es via web.
El nostre treball sobre la Harry Potter Alliance i altres formes d’activisme fan ens van conduir a investigar les vides polítiques de la joventut americana, la qual cosa va donar lloc al nostre llibre més recent, By Any Media Necessary: The New Youth Activism (Per qualsevol mitjà que sigui necessari: el nou activisme jove). Allà escrivim sobre la HPA com a model d’activisme fan, però també sobre Invisible Children (Nens/es Invisibles), Dreamers (Somiadors/es) i American Muslim (Musulmà/na Americà), i hi vam trobar temes semblants transversals a tots aquests grups. Un concepte clau per a nosaltres, “la imaginació cívica”, es va inspirar molt aviat en l’expressió de J.K. Rowling “Imagina millor”, que la HPA havia pres i estava fent servir. Els meus col·laboradors i jo ara estem editant un llibre de casos sobre cultura popular i la imaginació cívica per explorar com els grups activistes s’estan apropiant i remesclant la cultura popular per ajudar a emmarcar els seus missatges. Alguns d’aquests són grups fans, però molts no ho són, i tanmateix dubto que hagués prestat la mateixa atenció a aquests desenvolupaments si no estigués seguint el fàndom tan de prop.
Quines coses del fàndom t’han inspirat més, sigui ara o en diferents moments de la teva vida?
Mai deixa de sorprendre’m la manera com el fàndom proporciona un espai d’aprenentatge per a tanta gent de tantes maneres diferents. Al principi, havia estat interessat en les formes en què el fàndom oferia consell en l’escriptura, edició de vídeo i altres processos creatius, amb la lectura beta i els mentors/es fans com a magnífic exemple d’un sistema d’aprenentatge entre iguals.
Anys enrere, el fàndom va jugar un paper clau per ajudar a que més dones entressin al ciberespai, tot superant el que les polítiques que s’estaven dissenyant descrivien com la fractura digital de gènere. I el fàndom va proporcionar un espai per a que la gent tirés endavant malgrat els girs en les polítiques sexuals i de gènere al llarg dels anys 80 i 90, en tant que va ajudar les dones en particular a expressar les seves fantasies sexuals i obrir-se a alternatives d’altra manera tancades per a elles. El fàndom en aquest sentit funciona com una mena de grup d’autoconscienciació feminista.
El fàndom ha estat també una acadèmia de lideratge, en ajudar les dones a adquirir habilitats emprenedores i activistes que han expandit la seva veu i influència dins la cultura. I el fàndom està fent totes aquestes funcions a unes edats més primerenques, perquè el fàndom en línia permet que estudiants de secundària trobin el seu camí fins a una comunitat més gran. El fàndom no respon a les necessitats de tothom i aquests ideals no sempre es veuen realitzats del tot en la pràctica, però al llarg dels anys he conegut tanta gent que ha crescut i après a través de les seves experiències com a fan. I per molts d’ells/es, l’OTW els està oferint l’oportunitat de posar en pràctica aquestes habilitats personals i professionals per retornar alguna cosa a la seva comunitat.
Posa’t al dia sobre publicacions anteriors d’autors/es convidats
Aquesta notícia va ser traduïda pels traductors/es voluntaris/es de l’OTW. Per saber més sobre la nostra tasca, visita la pàgina de Traducció a transformativeworks.org.