El cas contra l’ús de llicències per a les obres de fans

Banner by Erin of a spotlight on an OTW logo with the words 'Spotlight on Legal Issues'

A mida que les obres de fans s’han fet més populars i la idea de la creació d’obres per part dels fans ha esdevingut més i més corrent, la legalitat de les obres de fans s’ha convertit en un tema popular per als articles de blogs i mitjans de comunicació. Alguns d’aquests articles reflecteixen interpretacions de la llei de copyright nord-americana que són discutibles o simplement incorrectes. Els escriptors i escriptores ‒particularment aquells/es que prenen com a referència exemples recents d’obres de fans “comercialitzades”‒ ignoren o resten importància a la doctrina d’ús legítim del copyright, o busquen maneres de conciliar la creació d’obres de fans amb el mercat mediàtic. Un argument freqüent, en els darrers temps, ha estat suggerir que els i les creadors/es d’obres de fans poden, o deuen, obtenir llicències abans de crear les seves obres. Al cap i a la fi, prossegueix aquest raonament, un gran nombre d’autors/es i altres creadors/es mediàtics ara reconeixen el valor positiu de les obres de fans, i estarien encantats i encantades de donar permís perquè es fessin obres de fans. Per què no disposar de més règims de llicències per a les obres de fans, on els propietaris i propietàries dels drets donin permís als fans per a fer les seves obres, probablement a canvi d’un import o una part dels guanys del fan en cas que les vulguin comercialitzar?

Vet aquí per què no: demanar llicències no és legalment necessari ni favorable per als i les fans o la cultura fan per un nombre de raons.

Les llicències són innecessàries, especialment per a fans que no volen comercialitzar les seves obres.

La doctrina d’ús legítim del copyright als EUA afavoreix les obres transformatives no comercials. La doctrina de l’ús legítim és una excepció a la infracció del copyright, i proporciona a la gent el dret a basar els seus treballs en obres amb copyright sense infringir-lo. El factors a prendre en consideració per determinar si una obra és d’ús legítim ‒és a dir, que no infringeix la llei‒ incloen: si transforma el significat o el propòsit de l’original, si és comercial o no, quant còpia de l’original, i si serveix com a substitut de l’original al mercat. Com que la comercialitat de l’ús és una de les consideracions en l’anàlisi de l’ús legítim, els i les fans que volen provar de fer diners amb les seves obres s’enfronten a un problema legal més complexe, però si les seves obres no suposen una competència de mercat respecte a l’original, encara poden constituir ús legítim. En tot cas les obres transformatives no comercials ‒com ara les allotjades a l’Archive of Our Own – AO3 (Un Arxiu Propi)‒ estan generalment protegides de la infracció per la doctrina de l’ús legítim.

Les llicències inviten la censura.

L’ús de llicències requereix demanar permís a un/a propietari/a de drets, o bé crear un treball en línia amb una sèrie de permisos que el creador o creadora ha arranjat. En un article anterior, vam discutir com el sistema de llicències de Kindle Worlds permet a Amazon restringir el que les i els fans poden crear a eixe escenari, i eixe només és un exemple. Les obres de fans proporcionen als fans un mitjà per expressar coses que el creador/a original no havia expressat, i fins i tot a les posseedores i posseedors de drets més receptius envers la comunitat fan pot no agradar-los tot el que vulgui crear cada fan. Els esquemes de llicències podrien voler que els i les fans “celebréssim la història tal com és”, en comptes d’explorar maneres en què podria ser diferent. Però això li treu la llibertat que fa que les obres de fans siguin tan vibrants, innovadores, i fins i tot potencialment crítiques amb l’aproximació que les obres originals fan respecte a la sexualitat, raça, política, o qualsevol altre tema.

Les llicències discriminen a qui té pocs recursos.

L’ús de llicències generalment implica un intercanvi econòmic: pagar al propietari/a dels drets, compartir guanys, o deure algun altre tipus de pagament a la propietària o propietari dels drets per cada obra o obres que responguin a un cert criteri (com ara arribar a una certa quantitat predeterminada d’èxit econòmic). Fins i tot un import petit suposa una barrera a la creació que pot ser particularment perjudicial per a fans amb menys recursos econòmics, fans joves i artistes necessitats o novells, moltes i molts dels quals es recolzen en la creació d’obres de fans per a perfeccionar les seves habilitats.

Les llicències creen barreres psicològiques i pràctiques a la creació d’obres de fans.

Tal com l’advocada de l’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) Rebecca Tushnet ha estat dient durant anys, la creativitat és a menut espontània i imprevisible, i si la gent té que pedir permís abans d’escriure 500 paraules sobre Harry Potter, farà altres plans. Això significa que moltes obres de fans simplement no es faran sota el sistema de llicència. Aquesta barrera a la creació és especialment forta per als i les fans més joves i aquells i aquelles que dubten del seu poder polític o expressiu ‒la mateixa gent que més a menut utilitza les obres de fans per a descobrir-se a si mateixos/es, contestar la cultura, o beneficiar-se del recolzament de les comunitats de fans.

Les llicències soscaven les cultures de fans.

L’ús de llicències invita a la comercialització de les obres de fans i soscava l’ “economia del regal” que uneix molts fans. Fa de la creació d’obres de fans una transacció més que només una conversació, i altera els ecosistemes dels fans.

Les llicències fan mal a la llei.

Finalment ‒i això és important‒, l’ús extensiu de llicències per a cert tipus d’obres de fans podria tòrcer les percepcions de la doctrina d’ús legítim, que de manera explícita (i cabdal per a la llibertat d’expressió!) eximeix l’ús legítim de la necessitat de demanar llicència, i existeix ja de fet per a proveir d’un espai per a la creació d’obres de fans. Alguns tribunals han sostingut que quan existeix un mercat de llicències, el fet de no obtenir una llicència fa que un ús sigui més difícilment considerat legítim. Però fins i tot quan existeixen mercats de llicències ‒com hem vist abans‒ no proveixen del tipus de llibertat que la doctrina per a l’ús legítim està dissenyada per a proveir.

Aquestes són només unes poques il·lustracions de per què l’OTW no recolza el pas cap a l’ús de llicències en les obres de fans. Per saber més de la visió de l’OTW sobre el marc legal de les obres de fans i els inconvenients dels règims de llicències, mireu el document que vam produir (en anglès) sobre per què qualsevol canvi en la llei de copyright deuria afavorir la llibertat de fer obres de fans.

El Comitè Legal de l’OTW treballa en benefici del fandom per assegurar-se que les nostres veus estan representades als debats sobre la reforma del copyright, i està disponible per respondre a preguntes de fans individuals.