Test Suite of Fair Use Vids (Mostres d’ús raonable en vídeos de fans)

Les mostres de sota s’ofereixen per donar suport a l’Electronic Frontier Foundation (EFF) en la seva proposta de renovació de l’exempció del Digital Millenium Copyright Act (DMCA) per als realitzadors de vídeo no comercials, com ara els vidders. Tingues present que aquests vids s’han comprimit per a mostrar-los aquí en streaming; els vids originals es van fer per veure’ls en la pantalla gran i/o perquè els descarregués la seva audiència.

2 d’agost del 2012. L’OTW (Organització per a les Obres Transformatives) respon a proves presentades per la DVD Copy Control Association. Llegeix la nostra resposta i mira el segon grup de proves pròpies presentades per l’OTW a la nostra segona Galeria d’Imatges.

4 de juny del 2012. Francesca Coppa, Rebecca Tushnet i Tisha Turk testifiquen en sessions celebrades a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Turk presenta les proves que es troben a la nostra Galeria d’Imatges.

2 de març del 2012. Rachael Vaughn i Rebecca Tushnet envien un Comentari de resposta en nom de l’OTW (PDF). L’EFF també va enviar el seu propi Comentari de resposta (PDF) en suport de diverses exempcions, inclosa l’exempció per a remescladors no comercials.

1 de desembre del 2011. Rebecca Tushnet, Rachael Vaughn i Francesca Coppa van treballar amb l’EFF per a enviar una proposta de renovació i expansió de l’exempció al DMCA per a remescladors no comercials (PDF).

26 de juliol del 2010. La biblioteca del congrès dels Estats Units va fer pública la decisió a favor de les exempcions al DMCA. L’OTW va publicar una nota de premsa en resposta a la resolució.

2 de desembre del 2008. L’OTW va enviar un comentari de resposta en suport a la proposta de l’EFF per a una exempció al DMCA que permetés l’extracció de clips d’un DVD per incloure’s en vídeos de remescla no comercials, com són els fanvids, que es consideren ús raonable (PDF, o aquí en HTML). El Comentari de l’Electronic Frontier Foundation també es pot descarregar o veure com HTML.

Per a més informació sobre les tasques en curs de defensa del DMCA advocacy, mira la nostra pàgina de Legal Advocacy (Assistència Jurídica).
L’OTW creu que les obres no comercials que fan un ús creatiu de material existent amb drets d’autor, com els fanvids, són transformatives, i que les obres transformatives són legítimes sota la legislació nordamericana de propietat intellectual.


Els vidders necessiten material original d’alta qualitat per a poder transformar el text

Els vidders manipulen normalment els materials de vídeo de maneres molt diverses: accelerant-lo, ralentitzant-lo, canviant-ne el color, retallant i ampliant, aplicant efectes variats o canviant el focus d’atenció. Els interessa, per tant, que les fonts de vídeo siguin de la millor qualitat a l’abast, donat que aquestes transformacions es cobren un cost visual: si comences amb vídeo de baixa qualitat, pot ser que al final el vídeo no hi hagi qui se’l miri.

A sota hi pots trobar un vídeo de dos minuts, amb pantalla partida, fet per la vidder i membre del Comitè de Vídeo Fan i Multimèdia Tisha Turk. La meitat de l’esquerra es va extreure d’un DVD; la meitat de la dreta es va capturar. Aquest material es va manipular només d’una manera molt simple, ralentitzant-lo (una tècnica bàsica que qualsevol vidder podria fer servir), i salten a la vista el pixelat i la baixa qualitat del vídeo capturat. És improbable que el material capturat es pogués veure una vegada s’hi afegissin més efectes. Com els agrada dir als vidders: “Si hi fiques brossa, en treus brossa”.

Vés a la Galeria d’imatges I i la Galeria d’Imatges II per veure un seguit d’imatges posades una al costat de l’altra per mostrar diferències de qualitat entre vídeo extret de DVDs i capturat.

El vidding és una activitat artística legítima i de valor cultural que representa una comunitat establerta i creixent.

Women’s Work (Feines de dones), per Sisabet i Luminosity

Els vids remesclen el material original de tal manera per oferir una nova lectura, normalment com a comentari o crítica d’aquest material font. El molt comentat vid “Women’s Work”, per Sisabet i Luminosity, es basa en Supernatural, una sèrie de televisió sobre dos germans caçafantasmes. Tanmateix, el vid en si mateix amb prou feines conté un imatge ni que sigui fugaç dels protagonistes. En compte d’això, fa un muntatge amb imatges de dones d’innumerables episodis del programa, dones que es mostren únicament com a objectes sexuals, sofrents o demonitzades. Un comentari el va descriure com “una tesi doctoral sobre la misogínia d’estructures narratives bàsiques, sense examinar… el vid mostra de forma explícita i visceral com tantes de les històries que coneixem i reelaborem es basen en el patiment de les dones”. “Women’s Work” va aparèixer al New York Magazine, i el vid de Luminosity “Vogue” es va citar com “el millor vídeo fan de l’any” el 2007.

The Price (El preu), per Things With Wings

“The Price” és un vid sobre el “manpain” (dolor d’home) — una paraula encunyada per fans per a referir-se a la descripció d’una “angoixa masculina excessiva i centrada en si mateix”. El “Manpain” demana a l’audiència que s’identifiqui amb el patiment desmesurat d’un protagonista masculí més que no amb les autèntiques víctimes del dolor o de la violència. En aquesta mena d’històries, les víctimes — normalment dones — són tractades com insignificants per a la narració o, en paraules de Things With Wings, el “mainpain va de la càmera i prou: quan passa la cosa dolenta, qui rep el primer pla emocional?”. Things With Wings explica, a més a més, que “necessitava expressar la frustració que sento davant de la naturalesa ridícula/terrible d’aquests trops tan rosegats, AIXÍ COM deles totalment previsibles (i sovint problemàtiques) reaccions a gran escala que s’hi donen des de l’entorn fan…”. El vid és tant una crítica de l’ús que els mitjans de comunicació fan del “manpain” com una crítica de la total acceptació d’aquests personatges masculins i del seu patiment per part de la comunitat fan.

El vidding promou l’habilitat tècnica i la creativitat.

This Is How It Works (Així és com funciona), per Lim

“This is How it Works” està compost gairebé fotograma a fotograma a partir d’imatges originals preses de la sèrie de televisió Stargate Atlantis, no només reeditades sinó, a més a més, modificades visualment amb un programa d’edició d’imatge. S’hi afegeix simultàniament una animació amb nombres al ritme de la música de fons, com a part del missatge del vid sobre la naturalesa dual del personatge de Rodney McKay, un científic que volia ser músic. Després de compartir el vid, la Lim va escriure notes detallades sobre el seu procés, detallant pas a pas com va crear els efectes. “This is How it Works” demostra no només habilitat tècnica sinó també sensibilitat artística. Un dels altres vids de Lim, “Us”, forma part actualment de l’exposició Mediated, al Museu de Fotografia de Califòrnia.

Piece of Me (Un tros de mi), per Obsessive24

“Piece of Me” combina de forma deliberada i creativa radiants talls de vídeos de la Britney Spears extrets de DVDs amb altres imatges, més crues, de la cantant (fotos de la premsa groga, vídeos de YouTube intencionadament granulosos) per posar en contrast la imatge pública construïda per la cantant amb la història, més patètica, d’explotació, mercantilització i col·lapse revelada per la premsa. La cançó “Piece of Me,” de la pròpia Spears, està escrita amb la intenció que es llegeixi com un repte: “Vols un tros de mi?”. Però Obsessive24 revela el significat reprimit de les paraules, que impliquen la violència de sentir-se esquarterada. El resultat és gairebé una tragèdia clàssica on Spears és esquinçada per voltors: la seva família, Hollywood, els mitjans i nosaltres, l’audiència de consumidors passius.

Els vids són formes de crítica cultural legítima i oportuna.

Handlebars (Comandaments), per Seah i Margie

“Handlebars” de Seah i Margie és una anàlisi del personatge del Doctor a Doctor Who, així com un comentari més general sobre la naturalesa del poder i la responsabilitat. El vid comença amb imatges que il·lustren la naturalesa capriciosa del Doctor, prossegueix pels aspectes més perillosos de les seves aventures i exercicis de poder més nimis, per acabar amb imatges de la violència i destrucció que causa en nom d’un bé més gran. El Doctor és l’heroi del seu programa epònim; el vid funciona com una forta crítica als punts moralment dubtosos de la sèrie, mitjançant la recontextualització d’esdeveniments, que els espectadors ja han vist. El vid, on els actes del Doctor es condensen en les imatges més relevants i significatives, transmet de forma visceral la seva crítica al personatge, especialment en el context de la lletra de la cançó que l’acompanya: “La meva causa és noble / el meu poder és pur … I puc fer el que vulgui sense demanar permís … Podria acabar amb el planeta en un holocaust.”

Buffy Vs. Edward, per Jonathan McIntosh

Al remix polític de Jonathan McIntosh’s “Buffy Vs. Edward”, el vampir assetjador de la franquícia Twilight (Crepúsculo) es troba amb la icona feminista Buffy Cazavampiros. Aquest remix del 2009 es va veure 4 milions de vegades i s’ha traduït a més de 30 llengües. També s’en va parlar a canals de comunicació com la National Public Radio (NPR), el LA Times, el Boston Globe i Salon.com. McIntosh va fer servir molts tipus diferents de fonts per fer la seva remescla, incloent no només vídeo corrent extret de DVDs sinó també metratge d’alta definició prou gran com per permetre-li retallar i deixar fora de quadre altres personatges (el millor per construir una nova realitat narrativa). Des d’aleshores McIntosh ha creat també “Right Wing Radio Duck”, un hit viral massiu on l’ànec Donald escolta el locutor de ràdio Glenn Beck i s’afilia al Tea Party amb resultats desastrosos, així com “Too Many Dicks on The Daily Show”, que critica la composició predominantment masculina de l’equip de redacció del programa.

It Depends On What You Pay (Depèn del que paguis), per Gianduja Kiss

El vid del 2009 de Gianduja Kiss’s “It Depends on What You Pay” critica el recent programa de televisió Dollhouse, una sèrie de ciència ficció on una corporació esborra la memòria de persones (“Dolls”), les reemplaça amb noves personalitats a mida i les lloga per a ús personal, sovint sexual. Tot i que estava pensada per a ser una premissa torbadora i distòpica, moltes fans van sentir que la sèrie no acaba d’entendre del tot que tractava de violacions, que esborrar la memòria suposa una manca fonamental de consentiment i que la violació podria no ser un tema agradable per a moltes fans. En remesclar la sèrie amb una cançó riallera sobre l’abús sexual treta del musical The Fantasticks (en ell mateix un punt de referència sobre el que en un altre temps es va considerar divertit i ara es considera ofensiu), Gianduja Kiss va contribuir a un debat vigent tant a la blogosfera com els mitjans de comunicació massius i va exposar eficientment la seva opinió a travès del multimèdia. Tal com va observar una bloguera feminista després de veure el vid, “Les escenes de violació a Dollhouse poques vegades estan filmades com a violacions. Són escenes de festa, “polvos” recreatius, ‘fer l’amor’… El fanvid ha d’imposar l’horror d’aquestes imatges… perquè fora del context de la sèrie, no hi ha res en la majoria d’aquestes preses que convidi l’espectador a llegir l’escena que tenen al davant com cap altra cosa que el que semblen”. Per a contribuir a aquesta conversa mentre s’estava desenvolupant, Gianduja Kiss va haver de fer el vid amb imatges tretes d’Amazon Unbox; no hi havia en aquell moment imatges en DVD disponibles.

Els vids proposen lectures i realitats alternatives.

Closer (Més a prop) per T. Jonesy i Killa

“Closer” és un vid de Star Trek que erotitza encontres violents entre els personatges de Kirk i Spock. Tal com va assenyalar el Henry Jenkins en una discusió sobre “Closer” a How to Watch a Fan-Vid: “[o]bres com aquestes certament fan una interpretació de la sèrie original però no en un sentit que reconeixerien la majoria de professors de Literatura. No tracten simplement de recuperar el que els productors originals volien expressar. Tracten de fantasejar amb hipòtesis, qüestionar-se “i si…” i proposar realitats alternatives”. De fet, el titular d’obertura de “Closer” pregunta “I si no haguessin aconseguit arribar al planeta Vulcà a temps?” abans de crear un escenari ficcionalitzat per donar-hi resposta. És un vid pertorbador per a molts i moltes fans, però ho és de forma intencionada. Traça paral·lelismes entre la violència sexual i la violació de llegir la ment i també reflecteix alguns dels temes més controvertits en la ficció que fans han escrit sobre l’episodi de Star Trek “Amok Time” durant dècades.

“’White’ and Nerdy” (‘Blanc’ i nerd) per talitha78

El vid de talitha78 “‘White’ and Nerdy” respon a un seguit de debats en línia sobre la raça en la cultura popular a través d’un vid centrat en Gus, un personatge afroamericà de la sèrie de TV Psych. Tal com explica talitha78, “arreplegar això va ser una manera d’adreçar els meus conflictes respecte als [debats fan sobre la raça coneguts com a] RaceFail 2009. Com Gus, sóc un nerd de color en una societat on ser nerd s’identifica sovint amb ser ‘blanc’. Amb aquest vid, vull subvertir aquest estereotip…” “‘White’ and Nerdy” fa així la invisibilitat racial visible, en mostrar com els nerds negres són ignorats perquè no encaixen en els estereotips sobre la negritud o la cultura nerd/geek.

The Test (La prova) per here’s luck

“The Test” combina clips de la pel·lícula de represa de Star Trek del 2009 amb clips de la sèrie original de televisió de Star Trek per visualitzar una història ja ben establerta a la ficció fan de l’època: a la pel·lícula, quan Spock Prime transferia records de la destrucció de Romulus a Kirk, també li transfereix sense saber-ho records d’esdeveniments de la sèrie original, inclosos records d’atracció o implicació sexual entre ell mateix i el Kirk d’aquesta línia temporal. here’s luck fa servir efectes especials per assenyalar la diferència entre esdeveniments actuals i records, per suggerir que les imatges de la sèrie original estan arribant borroses i possiblement de manera no intencionada, per afegir matisos romàntics i sexuals a les imatges i per construir un relat on els records de Spock Prime segueixen filtrant-se en la consciència de Kirk al llarg de tota la pel·lícula del 2009. (Llegeix comentaris addicionals sobre el vid.)